dimecres, 25 de novembre de 2009

Educació en valors - La vida és bella

En un moment de la història en el qual acabem de commemorar la caiguda del mur de Berlín i tot el que allò havia significat, he cregut oportú veure amb els vostres fills i filles aquesta pel·lícula que ens narra d'una manera molt personal uns fets que no haurien d'haver passat mai però que no hem d'oblidar, justament per aquest motiu, per evitar que mai més puguin tornar a succeir.

SINOPSI

La seva història transcorre durant els anys de la Europa nazi, on els jueus són perseguits arreu. Com ja sabeu, el partit nazi, amb Hitler al capdavant, emprengué una cruel lluita contra el poble jueu, entre altres col·lectius. Aquests foren discriminats i posteriorment confinats en camps de concentració on eren forçats a treballar de manera molt dura. Finalment els camps de concentració es convertiren en camps d’extermini, i els allí reclosos foren assassinats de forma massiva. Un horror que es coneix amb el nom d’holocaust.

Van ser moltes les atrocitats ocorregudes durant els anys que ens precedeixen, però la pel·lícula no ens les mostra d’una manera punyent ni esfereïdora. L’argument se centra més aviat en com en Guido, un jueu italià, transforma la realitat i fa creure al seu fill Josué que tot allò és un joc. En això està la màgia d’aquest film i en el dinamisme que aquest pren des de la primera escena. També és digna de nombrar la manera com Guido conquista la Dora (l’home aquest és l’amo!), i com ella, tot i no ser jueva, decideix acompanyar el seu home i el seu fill fins un mateix destí incert.

Us recomano de tot cor que la vegeu una tarda d’aquestes. Amb ella comprendreu que no tenim de què queixar-nos, que les penes que ens puguin passar no són res comparades amb les penes d’aquella gent. La vida és bella, passi el que passi, sempre que ens l’agafem amb l’optimisme d’aquest home extraordinari, en Guido



Us deixo els últims minuts de la versió italiana:

1 comentari:

Maite (Marc) ha dit...

Hola a tots,
Penso que és molt important per la formació dels nostres fills que vegin pel·lícules com aquesta, amb la que després reflexionen i aprenen que no tothom ha viscut o viu una situació tan bona com la que ells viuen. Espero que aprenguin a valorar allò que tenen una mica més.
Maite